En la darrera sessió del curs de professorat hem parlat sobre les tres etapes de la producció audiovisual: la preproducció, la producció i la postproducció, així com d’una nova fase que cada cop és més freqüent gràcies a les noves tecnologies, la fase d’actualització, sobretot per a continguts disponibles a la xarxa.
També hem vist què és un Pla Seqüència, que és aquell que ha estat enregistrat amb continuïtat d’una sola presa, sense cap mena de tall, amb o sense moviments de càmera en el seu interior sense perdre la continuïtat. Podeu veure l’exemple de la pel•lícula La Soga (Alfred Hitchcock, 1948).
Hem vist què és el Pla - Contraplà i que el podem utilitzar en converses de dos personatges, en duels, persecussions, etc...
Finalment, i no per això menys important, hem parlat de l’eix cinematogràfic i del salt d’eix. L’eix cinematogràfic és una línea imaginaria que uneix els ulls dels personatges o és la línea d’acció d’un personatge (si s’està desplaçant, per exemple). Un cop definit aquest eix, disposem de 180º d’obertura on situar la càmera. Saltar-nos l’eix implica, en la majoria de casos un error.
Podem entendre millor que significa saltar l’eix amb el curmetratge Tía no te saltes el eje de Kike Narcea, premi a la millor pel•lícula de ficció del festival Notodofilmfest 2007.
Teniu els apunts d'aquestes dues unitats en l'apartat de recursos del blog. També els rebreu per correu electrònic.
En la segona part de la classe, hem decidit quina història de ficció treballarem. Un dels companys ha creat un document de treball col•laboratiu i us ha enviat al mail l’enllaç per tal que pugueu treballar-hi durant la setmana.
És important que fins divendres treballem el guió literari (només de la part escrita en vermell) i que després la directora i l’operador de càmera / realitzador treballin el guió tècnic. Evidentment, si algún company vol col•laborar en el guió tècnic, les seves aportacions seran ben rebudes.
Recordeu que la setmana vinent teniu dues hores de rodatge, de 6 a 8, i que és molt important que sigueu puntuals per aprofitar bé el temps. En aquest cas, actuaré com a productora i aniré controlant les necessitats que sorgeixin del guió literari i del guió tècnic. IMPORTANT, queda pendent confirmar si la propera classe podrà ser el dijous (dimarts és festiu). Us ho comunicaré per correu tant bon punt sàpigui alguna cosa.
Fins la setmana vinent!
26 oct 2011
19 oct 2011
Quarta sessió del curs de professorat
En la quarta sessió del curs hem visionat les pràctiques de la sessió anterior. Els exercicis estaven ben fets i es nota que el grup va gaudir en la darrera sessió, més distesa i divertida.
En la part teòrica hem fet una breu introducció a la narrativa i als recursos que tenim per explicar històries a través del mitjà audiovisual. Bàsicament, hem fet referència a la necessitat de crear un conflicte per a generar una història. Així mateix, hem parlat de l'estructura bàsica dividida en tres actes, i dels punts d'interès. En el primer acte hi trobem el detonant, aquell fet que interromp, que canvia la vida del protagonista. El primer acte finalitza amb el primer punt de gir, que coincideix amb el moment en què el protagonista accepta el repte. El primer punt de gir dóna l'entra del segon acte on es desenvolupen totes les peripècies per a la consecució d'un objectiu. En aquest segon acte hi trobem el midpoint, un punt d'inflexió que no afecta la trama principal, sinó que és un recurs narratiu que afecta alguna de les subtrames, i el segon punt de gir, que ens indica que la història està finalitzant però també ens diu que el protagonista ho té molt difícil per a sortir-se'n. El segon punt de gir obre el tercer acte, que compta amb el clímax com a punt d'inflexió, a la resolució del problema. Després del clímax cal que tanquem totes les subtrames creades.
Després de conèixer l'estructura narrativa hem fet un breu repàs als rols tècnics i artístics que intervenen en un rodatge de cine i de televisió. Ja hem començat a repartir papers per a la propera pràctica, tot i que espero els vostres comentaris i que la gent que no té paper assignat, es pronunciï.
Script – Montse
Making Off – Maria i Sílvia
Direcció / Realització – Marta B.
Operador de càmera – Juanjo
Així mateix us recordo que el primer que farem en la següent sessió és escollir un storyline, una història de la qual enregistrarem un fragment. Recordeu que no hem de pensar grans històries amb arguments complicadíssims, sinó pensar una història de la qual puguem enregistrar un parell d’escenes a l’institut, amb dos o tres personatges i amb els mitjans de què disposem.
És important respectar l’estructura de primer, segon i tercer acte, així com el detonant , els punts de gir i el clímax (podeu tornar a revisar aquests conceptes als apunts de la Unitat 4 i la Unitat 5.
Podeu anar fent les vostres aportacions per mail o bé directament al blog del curs.
En la part teòrica hem fet una breu introducció a la narrativa i als recursos que tenim per explicar històries a través del mitjà audiovisual. Bàsicament, hem fet referència a la necessitat de crear un conflicte per a generar una història. Així mateix, hem parlat de l'estructura bàsica dividida en tres actes, i dels punts d'interès. En el primer acte hi trobem el detonant, aquell fet que interromp, que canvia la vida del protagonista. El primer acte finalitza amb el primer punt de gir, que coincideix amb el moment en què el protagonista accepta el repte. El primer punt de gir dóna l'entra del segon acte on es desenvolupen totes les peripècies per a la consecució d'un objectiu. En aquest segon acte hi trobem el midpoint, un punt d'inflexió que no afecta la trama principal, sinó que és un recurs narratiu que afecta alguna de les subtrames, i el segon punt de gir, que ens indica que la història està finalitzant però també ens diu que el protagonista ho té molt difícil per a sortir-se'n. El segon punt de gir obre el tercer acte, que compta amb el clímax com a punt d'inflexió, a la resolució del problema. Després del clímax cal que tanquem totes les subtrames creades.
Després de conèixer l'estructura narrativa hem fet un breu repàs als rols tècnics i artístics que intervenen en un rodatge de cine i de televisió. Ja hem començat a repartir papers per a la propera pràctica, tot i que espero els vostres comentaris i que la gent que no té paper assignat, es pronunciï.
Script – Montse
Making Off – Maria i Sílvia
Direcció / Realització – Marta B.
Operador de càmera – Juanjo
Així mateix us recordo que el primer que farem en la següent sessió és escollir un storyline, una història de la qual enregistrarem un fragment. Recordeu que no hem de pensar grans històries amb arguments complicadíssims, sinó pensar una història de la qual puguem enregistrar un parell d’escenes a l’institut, amb dos o tres personatges i amb els mitjans de què disposem.
És important respectar l’estructura de primer, segon i tercer acte, així com el detonant , els punts de gir i el clímax (podeu tornar a revisar aquests conceptes als apunts de la Unitat 4 i la Unitat 5.
Podeu anar fent les vostres aportacions per mail o bé directament al blog del curs.
12 oct 2011
Tercera sessió del curs de professorat
En la tercera sessió del curs hem partit la classe en dos grups per tal de dur a terme una sèrie d'exercicis pràctics de rodatge.
Després d'haver parlat dels diversos dispositius de la càmera, com el shutter, el diafragma o el filtre de neutres, així com dels diferents tipus de pla i moviments de càmera, els alumnes han enregistrat una sèrie de preses i han omplert el corresponent full de càmera.
En la propera sessió visonarem el material i el comentarem.
Després d'haver parlat dels diversos dispositius de la càmera, com el shutter, el diafragma o el filtre de neutres, així com dels diferents tipus de pla i moviments de càmera, els alumnes han enregistrat una sèrie de preses i han omplert el corresponent full de càmera.
En la propera sessió visonarem el material i el comentarem.
5 oct 2011
Segona sessió del curs de professorat
En la segona sessió del curs de professorat Cinc i Acció! hem parlat sobre el funcionament bàsic d'una càmera i sobre els tipus de plans i moviments de càmera que podem dur a terme.
En la primera part de la sessió hem explicat com controlar manualment els diversos paràmetres de la càmera. En primer lloc, el balanç de blancs, que és l'eina que ens permet indicar a la càmera quin és el blanc més brillant d'una escena per tal d'obtenir els colors correctes. En segon lloc, hem explicat com funciona l'obturador o shutter, que és el mecanisme que regula el temps d'exposició de cada fotograma a la llum. També hem parlat del focus i la distància focal i les diferents possibilitats expressives de les mateixes.
Un altre punt a tenir en compte és el diafragma, un paràmetre que regula la quantitat de llum que entra a la càmera i que funciona com l'iris de l'ull: s'obre o es tanca segons la necessitat de llum. Un concepte molt important i que treballarem en posteriors sessions és la profunditat de camp, la zona limitada de l'espai per davant i per darrera del punt en què fem focus, i determinada per tres elements fonamentals: la distància de la càmera a l'objecte, el diafragma i la distància focal.
En el següent vídeo es pot observar un treball molt interessant d’imatges de natura amb poca profunditat de camp.
Dins dels paràmetres per controlar la qualitat de la imatge també hem fet referència al guany, com una forma d'ampliar la senyal de vídeo en detriment de la qualitat; i del filtre de neutres com a solució a les situacions amb excés de llum.
En la segona part de la sessió hem fet un repàs als tipus de plans i als moviments que podem fer amb la càmera i les seves implicacions expressives.
Ja disposeu dels apunts de la Unitat 2 i de la Unitat 3, així com de l’exercici que durem a terme en la propera sessió i el full de càmera. Recordeu que disposem de dues càmeres per a dur a terme les pràctiques, però tots aquells que vulgueu treballar amb l’equip del vostre centre, podeu portar-lo sense problemes. Tots els comentaris seran benvinguts.
En la primera part de la sessió hem explicat com controlar manualment els diversos paràmetres de la càmera. En primer lloc, el balanç de blancs, que és l'eina que ens permet indicar a la càmera quin és el blanc més brillant d'una escena per tal d'obtenir els colors correctes. En segon lloc, hem explicat com funciona l'obturador o shutter, que és el mecanisme que regula el temps d'exposició de cada fotograma a la llum. També hem parlat del focus i la distància focal i les diferents possibilitats expressives de les mateixes.
Un altre punt a tenir en compte és el diafragma, un paràmetre que regula la quantitat de llum que entra a la càmera i que funciona com l'iris de l'ull: s'obre o es tanca segons la necessitat de llum. Un concepte molt important i que treballarem en posteriors sessions és la profunditat de camp, la zona limitada de l'espai per davant i per darrera del punt en què fem focus, i determinada per tres elements fonamentals: la distància de la càmera a l'objecte, el diafragma i la distància focal.
En el següent vídeo es pot observar un treball molt interessant d’imatges de natura amb poca profunditat de camp.
Canon 500D Apertura Manual . DOF multiples lentes
Dins dels paràmetres per controlar la qualitat de la imatge també hem fet referència al guany, com una forma d'ampliar la senyal de vídeo en detriment de la qualitat; i del filtre de neutres com a solució a les situacions amb excés de llum.
En la segona part de la sessió hem fet un repàs als tipus de plans i als moviments que podem fer amb la càmera i les seves implicacions expressives.
Ja disposeu dels apunts de la Unitat 2 i de la Unitat 3, així com de l’exercici que durem a terme en la propera sessió i el full de càmera. Recordeu que disposem de dues càmeres per a dur a terme les pràctiques, però tots aquells que vulgueu treballar amb l’equip del vostre centre, podeu portar-lo sense problemes. Tots els comentaris seran benvinguts.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)